dijous, 25 d’abril de 2013

CIM D' ALIGUES 5è

El dia 15 de febrer, vem anar al CIM D' ALIGUES per veure rapinyaires i passar un bon dia.Al matí, després d' una hora de viatge, vem esmorzar i seguidament vem iniciar la visita. En primer lloc ens van ensenyar les rapinyaires, vem veure ducs, secretaris, milàns, aufranys, voltors, falcons, aligues de tota mena ... Després vem anar a dinar i més tard, a l' espectacle de vol, on vem veure volar molts rapinyaires, va ser molt emocionant. Quant va acabar ens vem preparar per fer una gimcama molt divertida. Algumes  de les  proves van ser: fer un encraguat, disstingir plomes diurnes i nocturnes de diferents aus, respomdre unes preguntes... I s'hi ho feiem bé ens donaven uns punts que també podiam aconseguir fent proves extres.





cim d'aligues

Alba Portales, Paula Pareja, Brisa Rojo, Núria Gispets,Sergio Gonzalez, Arnau Martíez, Gisela Torras,David Peña

dijous, 18 d’abril de 2013

MATERIAL de CANTÀNIA

Cadascun dels participants a la Cantània d'aquest any ha de dur el material següent:
  1. samarreta de color negre (de màniga llarga, si pot ser)
  2. pantalons o faldilles negres o de color fosc (tan és si són llarg o curts)
  3. calçat fosc (del tipus que sigui) i, si s'escau, mitjons foscos
  4. una ampolla d'aigua de 50 cl. buida amb el tap posat


Ha passat un àngel -text de les cançons-





2. CANÇÓ DEL SOROLL

PLIC PLIC...
PLIC PLIC...
     NO PUC DORMIR.
PLIC PLIC!
     HI HA UN SOROLLET.
PLIC PLIC!
     VE DE LA CUINA.
PLIC PLIC!
     ÉS UNA GOTA.
PLIC PLIC!

QUE VA CAIENT DE MICA EN MICA
CADA DOS O TRES SEGONS
I SE’M FICA DINS DEL CAP... PLIC PLIC! PLIC PLIC!

PLIC PLIC!
PLIC PLIC!
     NO PUC DORMIR.
 TIC TAC!
     HI HA UN SOROLLET.
TIC TAC!
     ÉS EL RELLOTGE.
TIC TAC!
     DEL MENJADOR.
TIC TAC!

QUE JUNTAMENT AMB EL PLIC PLIC
FA QUE NO EM PUGUI RELAXAR
NI COMPTANT CINC MIL CORDERS... TIC TAC! PLIC PLIC!

TIC TAC!
PLIC PLIC!
TIC TAC!
PLIC PLIC!
TIC TAC!
PLIC PLIC!
RRRRRIIIIIIIIIIIINNNNNGGGGGGGGG!!!!!

Sona el despertador i ja sento els crits dels pares.
Es lleven amb mal humor i més val que els faci cas.
Encenc el televisor i treu fum la cafetera.
Esmorzo amb el temps comptat
mentre miro els dibuixos animats.
   I MÉS ENLLÀ.

BRUM!
     HI HA MÉS SOROLL.
MEC MEC!
     VE DEL CARRER.
NINONINO!
     I ES VA FENT GRAN.
ZUM ZUM!
     
CENT MIL MOTORS S’HAN ENGEGAT,
POSANT EN MARXA LA CIUTAT
QUE POC A POC VA DESPERTANT... BRUM BRUM! MEC MEC!

BRUM BRUM!
MEC MEC!
RUM RUM!
MEC MEC!
RUM RUM!
MEC MEC!
RRRRRIIIIIIIIIIIINNNNNGGGGGGGGG!!!!!

Surto al carrer corrents, envoltada de botzines.
Obres i nens xisclant, un concert desafinat.
El món gira al meu voltant, i jo no hi puc fer gran cosa.
Sirenes! Mòbils! Alarmes! I la gent no deixa de cridar!
No vull sentir-los més, els crits se’m claven com espines!
Em poso els auriculars,
per esborrar tot el que avui m’ha trasbalsat.

BRUM!
     NO PUC PENSAR.
MEC MEC!
     HI HA MOLT SOROLL.
RING RING!
     DINS DEL MEU CAP!
BUM BUM!
     JA NO PUC MÉS!
ZUM ZUM!

VULL QUE S’ATURIN TOTS, TOTS SISPLAU!
NO VULL SENTIR CAP CRIT, CAP COP!
JO VULL SILENCI, VULL SILENCI!!

MEC MEC BUM BUM XOF XOF NINONINO!
RING RING PLAS PLAS BRUM BRUM BLABLABLA!
CREC PLAS NYEC BAM PUF LIROLIRO!
FIU FLASH PAF BONG PAM PLOF PATAPAM!!

Silenciiiii!!!


4. EL REGNE DEL SILENCI

L’ÀNGEL VE D’UN PAÍS
ON NINGÚ CRIDA
I ON TOTHOM S’ENTÉN.
L’ÀNGEL VE D’UN PAÍS
ON NINGÚ PLORA
I ON TOTHOM ESTÀ CONTENT.
AQUEST REGNE DEL SILENCI TÉ MIL PORTES
QUE HI PERMETEN ACCEDIR
PERÒ NO ÉS GENS SENZILL TROBAR-LES, SÓN SECRETES
I LES HAS DE DESCOBRIR.
L’ÀNGEL VE D’UN PAÍS
ON RES DESTORBA
EL SON DE GRANS I NENS.
L’ÀNGEL VE D’UN PAÍS
ON TOTS ESCOLTEN
EL QUE TU ESTÀS DIENT.
EL CAMÍ PER TORNAR A CASA NO ÉS GENS FÀCIL.
EL PODRÀ TROBAR NOMÉS
EN AQUELL INDRET REMOT ON EL SILENCI
NO HAGI ESTAT MAI COMPROMÈS.
S’OBRIRÀ LLAVORS ALGUNA DE LES PORTES
I PODRÀ TORNAR AL SEU MÓN.
PERÒ US PODEU IMAGINAR QUIN LLOC SERIA,
SEMPRE LLIURE DE SOROLLS? DE SOROLLS...
L’ÀNGEL VE D’UN PAÍS
ON NINGÚ CRIDA
I ON TOTHOM S’ENTÉN.
L’ÀNGEL VE D’UN PAÍS
QUE A MI M’AGRADA...
I JO VULL ANAR-HI AMB ELL.
ANAR-HI AMB ELL!

L’ÀNGEL VE D’UN PAÍS
ON NINGÚ CRIDA.
L’ÀNGEL VE D’UN PAÍS
ON NINGÚ PLORA.
L’ÀNGEL VE D’UN PAÍS
ON TOTS ESCOLTEN.
L’ÀNGEL VE D’UN PAÍS
QUE A MI M’AGRADA.
VULL ANAR-HI AMB ELL!


6. CANÇÓ DE L’ANTÀRTIDA

PASSOS DE GEL EN UN DESERT BLANC.
ESFERES CEL·LESTES DE GEBRE MUTANT.
GLACERES COBERTES PEL SON DELS EONS.
POL SUD, TAN AL SUD...
QUE MÉS AL SUD NO HI POTS ANAR.
PENYA-SEGATS FETS DE VIDRES PREGONS.
UN LLENÇOL BLANC QUE VESTEIX LA QUIETUD.
DUNES DE SUCRE DE FRÀGILS RECORDS.
POL SUD, TAN AL SUD...
QUE MÉS ENLLÀ JA SOM AL NORD.
Aquí no hi ha res,
no hi ha ningú.
Ni ocells ni pingüins,
ni óssos polars.
Només els colors.
Tan purs com el sol.
Tan vells com el món.
Tots blancs com l’oblit.
LA IMMENSITAT SEMBLA NO TENIR FI
ENLLUERNANT AMB FRACTALS INFINITS.
DIES ETERNS QUE NO TENEN DEMÀ.
UN FRED QUE ÉS TAN FRED...
QUE MÉS GLAÇAT NO POT ESTAR.
UN FULL EN BLANC ON NINGÚ NO HI ESCRIU,
ON NO HI ARRIBA L’OLOR DE L’ESTIU.
L’AIRE ÉS TAN DENS, QUE NO ES POT RESPIRAR.
UN FRED QUE ÉS TAN FRED...
SI VOLS TOCAR-LO ES TRENCARÀ.
Aquí no hi ha res,
no hi ha ningú.
Ni ocells ni pingüins,
ni óssos polars.
Només els colors.
Tan purs com el sol.
Tan vells com el món.
Tots blancs com l’oblit.


8. CANÇÓ DEL FONS DEL MAR

UUUOOOOOOIIIIIIIIIIIIAAAAAAAAUUUUUUUUU
IIIIIIIOOOOOOAAAAAAAEEEEIIIIIIIAAAAAAAA
SOM LES BALENES,
TOSSUDES DE MENA,
CANTEM PELS SET MARS
I MAI NINGÚ ENS FRENA!

Mira, Àngel! Balenes!

UUUOOOOOOIIIIIIIIIIIIAAAAAAAAUUUUUUUUU
IIIIIIIOOOOOOAAAAAAAEEEEIIIIIIIOOOOOOOO

Tan de bo poguéssim parlar amb elles! Segur que ens indicarien el camí!
Sisplau, balenes! Ens podeu dir on és el lloc més silenciós de l’oceà?!

SILENCIIIIIIIIIIIIIIIIOOOOOOUUUUUIIIIIIIIIIIII...
SILENCIIIIIIAAAAAAEEEEIIIIIIIAAAAAAAAAA...
AL MAR HI HA XIVARRI!
ESTÀ PLE DE SONS!
POTSER EL TROBARÍEU
SI ANEU FINS AL FONS!

Fins al fons! Ho has sentit, Àngel?
Hem d’arribar al lloc més profund de tots!
Cap a dins, doncs!!

XXOOOOOOOOOOOOOOOFFFFFFFFF!!!!!!!

Ens endinsem al mar, i anem avall, avall i més avall.
I mentre baixem, ens anem trobant tots els habitants de les profunditats!
Els primers que veiem són els peixos de colors!

SOM TROPICALS
DE TONS SIDERALS
SOM, SOM TROPICALS.
NO ANEM MÉS ENLLÀ
DELS NOSTRES CORALLS.
SOM, SOM TROPICALS.
SOM LES MEDUSES.
NO SIGUIS OBTUSA!
SI EM TOQUES ET PICO
SENSE CAP EXCUSA.
SOM ELS SALMONS,
ROSATS I RODONS,
I RODONS!
SOM ELS SALMONS,
NEDEM FINS AL FONS,
FINS AL FONS!

Els salmons! Seguim els salmons!
I els salmons ens indiquen el camí. I després ens trobem els pops!
I els pops ens porten fins als peixos espasa...
I després... arriben els dofins!

SOM ELS DOFINS,
SABEM ELS CAMINS
DEL MÓN SUBMERGIT,
FINS ALS SEUS CONFINS.
SOM LES TONYINES!
SOM PLENES D’ESPINES
I ABANS QUE ENS ATRAPIS
SEREM A LA XINA!
SOM LES TORTUGUES.
NO SOM GENS PORUGUES.
VIVIM MOLT AVALL,
ON RES NO ES BELLUGA.

I les tortugues ens fan baixar més i més... i més i més... i més i més...
I allà es comença a fer cada cop més fosc... i més i més... i més i més...
i les bèsties es tornen cada cop més inquietants...

SOM TAURONS.
SOM BUSCA-RAONS.
SOM TAURONS!
SOM BUSCA-RAONS!
SOM CALAMARS
DE BRAÇOS BEN LLARGS
DE BEN BONA TINTA
SABEM CAP A ON VAS.
SOM ANIMALS
DELS FONS ABISALS
SOM LLETJOS I ESQUERPS
PERÒ NO FEM CAP MAL!


9. AMUNT, AMUNT!

AMUNT, AMUNT, VOLEM AMUNT!

Deixem els ocells enrere, i els núvols, i els avions!

ENS ENLAIREM COM DOS COETS!

I el cel, abans blau, es va enfosquint com si es fes de nit!

AMUNT I MÉS AMUNT ENCARA!

Fins que sortim a l’espai exterior!
La lluna es veu enorme! Està tan a prop que sembla que la pugui tocar!
I llavors veig els estels!

MILERS D’ESTELS, MILIONS D’ESTELS!


10. CANÇÓ DEL COSMOS

SENSE QUE NINGÚ L’ATURI,
UN MERCURI ACCELERAT
ES ROSTEIX A BANDA I BANDA
COM UN BON POLLASTRE A L’AST.
DE LA TERRA NOMÉS SURTEN
SONS DE GUERRES I EXPLOSIONS,
QUE SATUREN TOT EL COSMOS
DES DEL SOL FINS A PLUTÓ!
EL GRAN JÚPITER DORMITA
I BRONZINT AL SEU VOLTANT
HI HA SEIXANTA-CINC MOSQUETES
QUE L’INTENTEN DESPERTAR.

QUI HO HAURIA DIT, QUE L’ESPAI SERIA AIXÍ?
TAN PACÍFIC QUE SEMBLAVA DES DEL BANC DEL MEU JARDÍ?
NO HI HA LLOC PER TANTA PENYA, ÉS UN CAOS SIDERAL!
UNA FESTA, UN SARAU MONUMENTAL!

VENUS BALLA AMB ALEGRIA
PER TROBAR UN NOU ESTIMAT,
MENTRES EN LA LLUNYANIA
MART S’HO MIRA, RESIGNAT.

I més enllà del sistema solar, les coses encara es compliquen més.
cometes, asteroides, forats negres, púlsars i supernoves!
Gegants blaves, vermelles, taronges! Nanes grogues, blanques i marrons!
I les constel·lacions són les pitjors no paren quietes!

HÈRCULES, PERSEU I ORIÓ
LLUITEN AMB LLEONS I DRACS
PER ALLIBERAR PRINCESES
CONDEMNADES A ESPERAR.
DOTZE SIGNES DEL ZODÍAC
GIRAVOLTEN DALT DEL CEL
ESCORPINS, BESSONS I PEIXOS,
CAPRICORNS, LLEONS I ANYELLS!
UN ÓS GRAN I UN ÓS PETIT
BEUEN LLET D’UN RIU BRILLANT.
AIXÒ SEMBLA UN ZOOLÒGIC!
NOMÉS FALTEN ELEFANTS!

QUI HO HAURIA DIT, QUE L’ESPAI SERIA AIXÍ?
HI HA UNA CABRA, UN CENTAURE, UNA SERP I ALGUN DOFÍ.


11. MIRATGES!

JÚUUUULIAAAAAAA...

Has sentit això?

JÚUUUUULIAAAAAAA...

És el meu nom! Algú està dient el meu nom!
No m’ho imagino!

ÀAAAANGEEEEELLL...

Ho veus? Ara han dit el teu nom!
Qui sou!? Aquí no hi ha ningú!

SOM ELS MIRATGES DEL DESERT!

Els miratges? Jo em pensava que els miratges es veien! No que també se sentien!

SOM ELS MIRATGES DEL DESERT!
ET FEM ANAR AMUNT I AVALL!
ET FEM ANAR A TORT I A DRET!
FINS QUE NO PUGUIS DIR FAVA!

Àngel! Potser els miratges ens poden ajudar, no? Ells ens poden indicar el camí!
Per què no? Ells es coneixen el desert com ningú altre!
Els miratges sempre enganyen!
Potser a nosaltres no ens enganyaran.
Nonono. No crec que sigui bona idea.
No tenim temps de discutir. Cada cop estàs més feble! No tenim temps per perdre!

SOM ELS MIRATGES DEL DESERT!
ET FEM ANAR AL SUD I AL NORD!
ET FEM SOMNIAR DESPERT!
FINS QUE PERDIS LA XAVETA!

Miratges! Escolteu-me!

SOM ELS MIRATGES DEL DESERT!

Sí, tot això ja ho sé, però necessitem la vostra ajuda! Estem buscant el lloc més silenciós
que existeix.

EL LLOC MÉS SILENCIÓS
ÉS UN LLOC MOLT PERILLÓS!

Tan se val si és perillós. L’hem de trobar!


12. CANÇÓ DEL DESERT

FA MOLTS ANYS VA VENIR UN SAVI,
UN FILÒSOF QUE BUSCAVA UN LLOC TRANQUIL.
VA DEIXAR-HO TOT ENRERA
PER PODER REFLEXIONAR
ALLUNYAT D’UN MÓN QUE LI SEMBLAVA HOSTIL.
UNA TARDA CALUROSA
EL FILÒSOF LAMENTAVA EL SEU MAL FAT.
QUE POTSER MAI TROBARIA
UNA COSA TAN SENZILLA
COM UN LLOC AMB CAP SOROLL NO DESITJAT?
UNA VEU VA CONTESTAR-LI
“SI T’AJUDO, POTS TROBAR-LO EN UN MOMENT”.
“QUI HA PARLAT”, VA PREGUNTAR?
“HE ESTAT JO”, VA DIR LA SERP,
“SI TU VOLS, T’HI PORTARÉ MOLT FÀCILMENT”.
EL FILÒSOF IMPRUDENT
VA AGAFAR-LA ENTRE ELS SEUS BRAÇOS, CONFIAT
I LA SERP SENSE DUBTAR
LI VA MOSSEGAR LA MÀ,
INJECTANT-LI EL SEU VERÍ SENSE PIETAT.
MENTRE L’HOME QUEIA ESTÈS
VA PODER-LI PREGUNTAR “PER QUÈ HO HAS FET?”
HAS ESTAT MOLT POC ASTUT.
L’ÚNIC LLOC ON NO HI HA SO
ÉS ALLÀ ON NO HI HA VIDA EN ABSOLUT.


14. CANÇÓ DEL CEMENTIRI

HI HA LLOCS ON NO VOLEM ANAR
I PREFERIM NO IMAGINAR.
COM EL TÚNEL DE LA BRUIXA,
LA MUNTANYA EN PLENA NIT,
EL DENTISTA O L’OCULISTA,
O AMB ELS MONSTRES SOTA EL LLIT.

Camino lentament
pel recinte tenebrós,
a l’ombra d’un xiprer
que és acariciat pel vent
i es mou majestuós.
Les tombes resplendents
porten noms de temps passats.
I notes al clatell
que entre tota aquesta gent
el món està callat.

HI HA LLOCS ON NO VOLEM ANAR
I PREFERIM NO IMAGINAR.
COM ANAR-TE’N LLUNY DE CASA
O FLOTAR A L’ESPAI OBERT,
ENFONSAR-TE SOTA L’AIGUA
O ENDINSAR-TE EN EL DESERT.

Aquí hi ha tots aquells
que han viscut abans que jo.
Però a mi no em fan cap por,
perquè si no fos per ells
jo no seria aquí.
Van viure fa molt de temps
per obrir-me pas a mi.
Van riure i disfrutar,
i ara els toca descansar.
És cosa del destí.

HI HA LLOCS ON NO VOLEM ANAR
I PREFERIM NO IMAGINAR.
ENS FA MASSA POR PENSAR-HI,
PERÒ NOMÉS T’HI HAS D’ENFRONTAR
I T’ADONES AL FINAL
QUE NO ET PODEN FER CAP MAL.


16. FINAL

PLIC PLIC
PLIC PLIC
     JA PUC DORMIR.
PLIC PLIC
PLIC PLIC
     TRANQUIL·LAMENT.
PLIC PLIC!
     TOT I LA GOTA.
PLIC PLIC!
     QUE VA CAIENT.
PLIC PLIC!

LA NIT ÉS PLÀCIDA I CALMADA.
NO EM MOLESTA CAP SOROLL.
I PER FI PUC DESCANSAR...

TIC TAC.
TIC TAC.
     JO TINC ALGÚ.
TIC TAC.
     QUE VE D’UN MÓN.
TIC TAC!
     MOLT LLUNY D’AQUÍ.
TIC TAC!
     QUE M’HA ENSENYAT.
TIC TAC!

QUE PUC TROBAR LA PAU EN MI,
PERQUÈ EL SECRET ÉS ESCOLTAR
I SABER OMPLIR EL SILENCI AMB SENTIMENTS.

TIC TAC!
TIC TAC!
PLIC PLIC!
MEC MEC BUM BUM XOF XOF NINONINO!
RING RING PLAS PLAS BRUM BRUM BLABLABLA!
CREC PLAS NYEC BAM PUF LIROLIRO!
FIU FLASH PAF BONG PAM PLOF
HA PASSAT, HA PASSAT. HA PASSAT UN ÀNGEL!
HA PASSAT, HA PASSAT. HA PASSAT UN ÀNGEL!
HA PASSAT, HA PASSAT. HA PASSAT UN ÀNGEL!
HA PASSAT, HA PASSAT. HA PASSAT UN ÀNGEL!

MEC MEC BUM BUM XOF XOF NINONINO!RING RING PLAS PLAS BRUM BRUM BLABLABLA!
CREC PLAS NYEC BAM PUF LIROLIRO!
FIU FLASH PAF BONG PAM PLOF
HA PASSAT UN ÀNGEL!
FIU!!!


dimarts, 16 d’abril de 2013

Concurs Supertitcs


SUPERTICS DE CÀLCUL MENTAL

qQUANTES OPERACIONS ETS CAPAÇ DE RESOLDRE EN UN DIA?

Supertics és el primer campionat online de càlcul mental per alumnes de primària.

El proper 17 d'abril se celebrarà la quarta edició.

Molta sort a tots els alumnes de Cicle Superior, demà és el gran dia. 

dimecres, 3 d’abril de 2013

Tallers de plastica:Plumier

A plàstica estem fent un taller que es diu plumier. El professor es en Jaume Serra, estem fen un estoig de fusta. Tallem la fusta amb serres, serres d'arc i també vam utilitzar serres de mercaderia. Els llimem  amb paper de vidre del número seixanta i després, amb cola blanca i uns claus, ajuntem totes les parts de fusta i les llimem de tal manera que la fusta queda molt ben polida i així no et pots clavar estelles.Però això si, cada part ha de ser una fusta especificada ja que no totes les fustes són iguales. Un cop tenim la fusta que necessitem agafem la pauta de paper que ens dona en Jaume, amb un llapis fem una marca per on després serrarem. Un cop tenim les peces que necessitem anem a la taula amb en Jaume i ell ens dona la cola, un pinzell, un martell i els claus que necessitarem per muntar-ho tot. Primer posem la cola blanca, després enganxem les dues peces que anem a muntar i li posem uns claus per que s'aguanti bé. Un cop tenim tot això fet s'ho donem al Jaume i ell ho posa al sarjan per que s'enganxi bé. Després preparem la tapa per que llisqui bé per el plumier. I finalment posem el nostre nom en gran d'una forma ''artística'' i quan ho hem dibuixat a un paper li ensenyem al Jaume i si a ell li agrada ho calquem a la tapa del plumier i ho acabem gravant-lo amb el pirograbador.

Plumier on PhotoPeach

Fet per: Àlex C., Èric B., Octavi P., Pau P. i Amirou B.